PROPOSTA DE LA REGIDORIA DE CULTURA DE L’AJUNTAMENT DE BENISSA AL PLE ORDINARI DEL 3 DE MARÇ DEL 2010
01 de març de 2010 
Categoría: Notícies del plenari
A novembre de l’any passat van acabar els treballs de restauració, posada en valor i posterior difusió del conjunt d’art rupestre denominat com l’Abric de Pinos, conjunt que es troba inclòs dins de l’inventari de pintures rupestres pertanyents a l’arc mediterrani, declarades patrimoni de la humanitat per la UNESCO en l’any 1998 i que es van poder portar a cap gràcies a una subvenció de la Conselleria de Cultura i Esports de la Generalitat Valenciana que ha consistit en:
- TREBALLS DE RESTAURACIÓ I CONSERVACIÓ 4.360 €
- ACCIONS DE DIFUSIÓ, POSADA EN VALOR I DIVULGACIÓ 1.158 €
- TREBALLS DE PROSPECCIÓ ARQUEOLÒGICA 1.200 €
TOTAL 6.718 €
Dins d’aquest conjunt podem trobar una figura femenina que carinyosament els benissers coneguem per la Eva “pinera”. Aquesta figura es d’una gran importància ja que amb ella estem davant d'una de les escasses representacions femenines en l'art parietal valencià, una de les primeres "valencianes" de la Història. Les característiques de la figura femenina de l'Abric de Pinos, que compta amb una longitud de 8'1 cm, presenta un cap de tendència circular, braços semiflexionats a l'altura de la pelvis en forma d'ansa i el tronc i les extremitats inferiors de tendència esquemàtica representats per traços verticals. Dues línies paral·leles representen les sines.
La visió androcèntrica tradicional de la història ha relacionat sempre la figura femenina en les representacions artístiques amb una sèrie d'estereotips (maternitat, fertilitat, al·legories) que han deixa't de banda el paper social de la dona en les societats antigues.
Aquesta posició es contradiu amb l'abundància de representacions femenines en l'art prehistòric, tant en figuretes paleolítiques com en l'art rupestre neolític, on la dona apareix contextualitzada formant part de les activitats socials i el món quotidià i jugant un paper de primer ordre en l'evolució d'aquelles societats.
Això es fa palès en l'art llevantí on s'observa una diversificació de les activitats en les representacions femenines: recol·lecció, producció, cria I manteniment de la vida, activitats lúdiques, etc. Al contrari que en l'art paleolític, ací la dona apareix en el seu treball diari, en les seues activitats socials. La dona a l'art llevantí és una figura estilitzada, on l'únic element d'identificació sexual solen ser les sines, I que apareix, normalment, vestida amb una falda llarga.
Ha passat molt de temps, però encara en ple segle XXI lamentablement encara hem de commemorar el 8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora. A dia de hui encara es imprescindible la lluita contra la desigualtat home - dona, el masclisme encara imperant i contra la violència de gènere que pateixen les dones. En un món on els símbols i la imatge son més que necessaris, quasi imprescindibles, la Direcció de la Dona i per la Igualtat integrada dins de la Conselleria de Benestar Social a dia de hui no té cap logotip identificatiu i privatiu d’aquesta important i necessària direcció general. La importància de tindre un logotip propi que comunique la tasca que aquesta direcció general realitza i que siga suficientment atractiu com per a captar l’atenció dels valencians i les valencianes en una llavor com la seua desgraciadament a dia de hui encara totalment imprescindible.
Per tot això i aprofitant que el pròxim dilluns 8 de març commemorem el Dia Internacional de la Dona Treballadora, l’Ajuntament de Benissa li ofereix a la Direcció de la Dona i per la Igualtat integrada dins de la Conselleria de Benestar Social per al seu ús i totalment de forma gratuïta un logotip, el d’una figura femenina i una de les primeres dones valencianes que van habitar les nostre terres. La figura que es pot vore ací baix i que es troba dins del conjunt de pintures rupestres de l’abric de Pinos (Benissa), que es troba inclòs dins de l’inventari de pintures rupestres pertanyents a l’arc mediterrani, declarades patrimoni de la humanitat per la UNESCO en l’any 1998 i que ha estat restaurada a finals del 2009. La figura que es coneix carinyosament a Benissa per la Eva “pinera”.